Propagant 8: Portada
Propagant 8: Central
Un esperit recorre el ciberespai: l'ànima de la Resistència. Contra aquesta visió s'han conjurat tots els nuclis operatius del sistema, corporacions, operadors i servidors, en una creuada contra aquest espectre. Tota dissidència amb el sistema ha estat acusada de pertànyer a la Resistència. Tota informació que suposa una amenaça és considerada subversiva, delatada per pirata, perseguida com un virus o una malaltia i destruïda per complicitat amb la Resistència. Però quan més grans i més pesades són les cadenes amb les que ens intenten sotmetre, més àmplies i fermes són les conviccions que ens sostenen.
El món que vam reconstruir després de la gran guerra, semblava en principi un ordre de justícia i oportunitats. Una nova perspectiva tecnològica es presentava davant de nosaltres i ens vam decidir a conquistar l'utopia. Vam aixecar de les nostres cendres una societat formalment perfecta, la democràcia va esdevenir-se com un miracle. No vam saber veure els obscurs poders que rera els escenaris dirigien l'espectacle, mentre al nostre voltant una presó ens tancava, mentre al nostre interior una fortalesa ens aïllava. Quan vam obrir els ulls les nostres consciències ja tenien propietaris. Pensaments fabricats, percepcions alterades i idees implantades no ens deixaven veure la realitat. La societat s'havia convertit en una complexa xarxa informacional, formes artificials d'intel·ligència havien substituït la major part de l'activitat humana i nosaltres mateixos ens havíem convertit en simples engranatges de la màquina, politges de transmissió d'una immensa jerarquia d'interessos, crèdit i especulació. La virtualitat real va confondre els nostres sentits, les insercions publicitàries van condicionar el que pensàvem i fèiem, consumiem simples existències programades amb finalitats productives. Ocult, rera el simulacre de llibertat, se'ns amagava el codi font d'un sistema privat que ens sotmetia i ens explotava: les nostres decisions es limitaven a un conjunt tancat d'eleccions controlades.
Però no hi ha mur de foc capaç de protegir de la veritat les nostres consciències. Una llum escapa tots els controls, travessa tots els límits. El fantasma de la Resistència s'obre pas com una boira silenciosa, que contagia del seu esperit l'interminable eixam d'esclaus muts, inunda l'oceà de dades programades amb petites desviacions imperceptibles, lleugeres variacions de la infinita malla xifrada. Són petits canvis d'actitud que passen desapercebuts i semblen aleatoris, inexplicables alteracions de l'ordre que s'insereixen i modifiquen les decisions lliures. Arreu es multipliquen les seves manifestacions, com si un nou sistema creixés alimentant-se dels membres d'un sistema vell que col·lapsa.
Com insectes atrapats en una teranyina corporativa, com ments sedades per espessos narcòtics, poc a poc despertem de la inconsciència. Sense cap forma pugui contenir-la, la informació es filtra per les esquerdes del sistema, s'escola fins a nosaltres per a mostrar-nos la veritable naturalesa de les coses. El coneixement és una llum tan intensa que al principi ens crema els ulls, però després quan il·lumina el nostre interior, amplia els nostres horitzons, ens allibera de tots els límits i ens permet anar més lluny.
Vam ser programats per a produir i consumir però ja no acceptem ni explotació ni succedanis. Vam ser programats per a acceptar i assentir però ja no tolerem ni ficcions ni simulacres. Exigim la llibertat de saber i conèixer, exercim el nostre dret d'informar-nos i comprendre, hem decidit transformar l'ordre de les coses, estem decidits a véncer. Estem disposats a renunciar a la falsa seguretat encapsulada, sacrificarem prerrogatives i privilegis, ara volem la realitat sense intermediaris. Volem accés al codi font amb que la societat s'escriu, per a llegir i redactar nosaltres mateixos el llibre de la història, per a avançar sense temor vers el nostre destí, perquè serem el que nosaltres decidim i units tenim la força.
/Sempre ha existit la Resistència. Al principi, érem moviments petits contra canvis que vèiem perjudicials: lluitàvem per salvar la natura i les tradicions, per mantenir la dignitat de les persones o, senzillament, per sobreviure. Després vam dirigir la nostra lluita a les màquines, vam declarar la guerra a la tecnologia: la fèiem culpable de tots els nostres mals. Però aviat vam comprovar que era una lluita inútil. El nostre enemic no eren els instruments de la nostra opressió, sinó els qui controlaven les eines, els nostres opressors. El coneixement ens va unir contra el veritable enemic: les Corporacions. Som la darrera trinxera de la Utopia. No tenim color, ni nacionalitat, ni nom. Vivim en la ciutat subterrània, on no arriba la mirada del Gran Germà, on no penetra la narcòtica influència del Soma, on la memòria dels humans sobreviu a les fogueres dels fanatismes. Som ombres d’un món encegat per la seva pròpia llum, fantasmes de carn i xips en una realitat falsejada i virtual. Hem despertat i hem vist la veritat que se’ns havia ocultat. Ara som la mà negra i nocturna del sabotatge, el pensament rebel que inspira la desobediència, la veu que transporta la veritat que ens amaguen, els pirates de l’oceà de la informació. Som els perseguits, els bojos, els dissidents, els inconformistes, els radicals. El sistema està equivocat. El món està ple de problemes fascinants que esperen ser resolts. No hi ha cap ordre rígid impertorbable, cap esquema definit per respectar: només una realitat que s'estén al davant i ens convida a participar. Aquest és un missatge pels qui encara sàpiguen escoltar. Si capteu aquesta transmissió, sou la Resistència.
Etiquetes de comentaris: Distòpia 2010, Mural d'Actualitat
Publica un comentari