Mural d'Actualitat Número 8: Distòpia 2010
La Gran Guerra va acabar com un sol destructor sobre Hiroshima i Nagasaki. Així va començar l'Era Atòmica, la humanitat sencera mirant el cel amb por, aterrida pel poder devastador de la seva pròpia tecnologia. El món va quedar aturat en una pau simulada durant 50 anys. Els països van unir-se en la Unió de les Nacions Unides i van proclamar els Drets Humans. Semblava que havíem assolit la utopia social que perseguíem: una revolució científica i tecnològica que portaria a la majoria la riquesa i la llibertat. Però en realitat, una presó invisible es construïa al nostre voltant: la il·lusió d’una veritat fabricada per a enganyar les nostres consciències. A l’ombra, una força tenebrosa cimentava una nova forma de dominació social: el Nou Ordre Mundial. Moltes veus van oposar-se a aquesta nova dictadura cibernètica, moviments minoritaris i dispersos van denunciar els plans secrets dels invisibles nous amos del món. No obstant això, per a la majoria, aquestes denuncies semblaven ridícules fàbules conspiratives: poca cosa més que un argument típic d'una novel·la o una pel·lícula de ciència ficció ciberpunk: una Distòpia imaginària. Però, i si en realitat no ens trobéssim tan lluny d'aquest malson? El món està sota sospita. Hi ha una realitat que les nostres percepcions no aconsegueixen copsar amb nitidesa, una veritat que només la raó pot veure. Només el coneixement pot alliberar-nos de l'esclavitud dels sentits, només nosaltres podem desafiar les cadenes sense memòria de la ignorància. Aquest és un missatge pels qui encara sàpiguen escoltar. Si capteu aquesta transmissió, sou la Resistència.
/L’any 2001, una ideologia política aconseguia escalar fins el govern de les principals potències econòmiques occidentals: la Neocon. L'11 de setembre, el món assistia en directe a la primera retransmissió televisiva d'un atemptat terrorista. L'eco de les guerres que no enteníem va començar a ressonar per les nostres ciutats, molt a prop. De sobte, tot va començar a canviar de pressa al nostre voltant, tan ràpid que no teníem temps de percebre els canvis. Acceptàvem cada cop més controls indiscriminats, sempre amb una resignació cívica. Els aeroports van esdevenir sales de detenció i escorcoll, els carrers van omplir-se de càmeres de vigilància, ens vam tornar desconfiats, escèptics, paranoics, renunciàvem a la llibertat, però ens semblava bé perquè ho fèiem sempre per un bé major: la seguretat. Avui, els qui exercim el dret a circular lliurement, som sotmesos a la humiliació de ser tractats com criminals.
/L'any 2002 la família Jacobs de Florida s'oferia voluntària del primer experiment d’implantació de xips subcutanis de radiofreqüència passiva. Aviat ja era obligatori per accedir a determinats clubs d'elit o a empreses de renom. El consumisme era el nostre taló d'Aquil·les. Érem fanàtics seguidors del Déu del Crèdit i els seus àngels tecnològics, insaciables devoradors d'artefactes inútils, compradors compulsius de plaers envasats i tota mena de succedanis. Vivíem per treballar, treballàvem per comprar: no haguéssim acceptat un xip si ens hi haguessin obligat, per això ens el van vendre. Van alimentar la necessitat de tenir-lo, en telèfons i aparells de vídeo, en tota mena d'invents enverinats: van fer que nosaltres el demanéssim, van construir un parany per a la nostra vanitat. Un dia es va començar a parlar del Document Digital d'Identificació. Avui, tots tenim el nostre xip, som marcats com bestiar amb el nostre codi de barres.
/El 2003, l'organisme regulador dels medicaments als EUA declarava la Fluoxetina apte per la població infantil. Ningú no va adonar-se de com s'implantava sobre les persones una nova forma de conductisme químic del comportament. Van aparèixer desenes de medicaments nous que tractaven un nombre cada cop més gran de trastorns de la personalitat: antidepressius, antipsicòtics, ansiolítics... Totes les conductes que comportaven una oposició o un qüestionament de l'ordre establert van transformar-se en malalties. Els genis i els temeraris van ser sotmesos a la disciplina química dels inhibidors moleculars: la gent pensava que ningú protestava perquè tot anava bé, però el cert era que eliminaven tota capacitat de crítica mitjançant les drogues més perverses mai ideades en els laboratoris. Avui, tota forma de dissidència al Pensament Únic és perseguida com una malaltia mental.
/Les poderoses Corporacions s'adonaven de l'immens valor de la informació personal sobre milers de ciutadans que circulava per Internet i del que representava el control de tot aquell gran volum de dades digitals. A finals del 2003, naixia el primer món virtual, Segona Vida. El 2004, un estudiant de Harvard fundava el Llibre de Cares. Poc després, el cercador més important d’Internet entrava a cotitzar a borsa i esdevenia una de les empreses més influents. Començava a desplegar-se el Ciberespai, un oceà gegantí de dades binàries, una realitat virtual i paral·lela que s'anava tornant imprescindible com la realitat mateixa. Les Corporacions van estendre el seu poder sobre els navegants per transformar la xarxa en una veritable Teranyina Social. Avui les Corporacions controlen fins el més insignificant dels nostres gustos: les nostres debilitats i les nostres virtuts són vigilades, les nostres vides senceres són observades.
/Els avenços en manipulació genètica van permetre a una Corporacions obtenir la patent d'un nou tipus de llavor de blat de moro resistent als pesticides. Els anys posteriors, els cultius agrícoles genèticament modificats van multiplicar-se, van contaminar i acabar amb les variants naturals. En poc temps tota la producció agrícola del planeta era monopoli d'una única Corporacions que posseïa la patent de la llavor original. El 2005, els membres de l'ONU debatien per primer cop sobre la clonació. Vam començar a conviure amb formes de vida genèticament modificades, amb formes de reproducció asexual, amb la industrialització de la vida i la fredor esterilitzada dels laboratoris. Avui, el planeta sencer és una gran ciutat sobre els oceans, tot el que mengem ha estat fabricat, envasat, manipulat, tot el que queda de la natura és un record atrapat en reserves controlades, fins i tot nosaltres, som artificials.
/Les Corporacions van estendre les guerres: van alimentar els conflictes històrics entre pobles, el càstig i la venjança entre persones, odis antics que crèiem oblidats, Cops d'Estat a mans de mercenaris sense escrúpols. Van arrossegar els pobles al caos per a erigir-se com a garants de l'ordre i la pau. El 2006 el parlament nord-americà aprovava la Llei que permetia la institució d'una alternativa militar al sistema constitucional de justícia. Exèrcits privats van convertir-se en una policia mundial amb impunitat per arrestar i torturar qualsevol individu. Abu Graïb i Guantànamo van ser les més conegudes presons secretes, després van venir-ne més de les que no en tenim cap coneixement. Quan va començar, la majoria pensava que aquells empresonaments eren justificables. Avui la majoria temem que el nostre propi empresonament pugui ser justificat.
/Les guerres van deixar un rastre de desolació, milions de víctimes, morts, amputats, ferits. Una nova indústria va desenvolupar-se ràpidament. El 2007 el primer braç biònic va ser implantat al soldat nord-americà Juan Arredondo, ex-combatent a l’Iraq. Igual que abans amb la cirurgia estètica, els implants van popularitzar-se. La nanotecnologia va permetre el reemplaç cada cop més efectiu de parts del cos humà per pròtesis tecnològiques altament sofisticades. Vam anar cedint les accions més quotidianes a la tecnologia. Semblava que era una manera d'alliberar-nos del treball, però en realitat era una forma de controlar les nostres accions. Els primers casos semblaven tan futuristes que apareixien a les seccions de notícies sorprenents de la televisió. Avui s'ha tornat extremadament difícil distingir el que separa el cos de la màquina en qualsevol activitat humana.
/Pensàvem que la publicitat servia per a promocionar productes però la seva funció era crear perfils socials. Semblava el braç innocent d'un sistema de promoció de productes de consum, però era el més elaborat engranatge d'una maquinària de domini de masses. Així ens mantenien en una il·lusió d’abundància, la Hiperrealitat Consumista, mentre estenien sobre la terra l’esclavitud, la pobresa i la desolació. El 2007, 1.100 milions de persones eren pobres. El 2008, havien crescut fins els 1.400 milions. La misèria era imprescindible per a l’estratègia Neocon. Garantia el domini de les Corporacions, subministrava constantment nous esclaus a la seva roda d’especulació i benefici. Llavors va arribar la Crisi. La pobresa va començar a fer por a les classes mitjanes despreocupades d’occident. Avui, una minoria controla totalment els recursos i les riqueses del planeta. La Humanitat sencera és propietat de les Corporacions.
/2009: una persona que circula pel carrer és filmada cada 10 segons per una càmera de vigilància. Una persona percep de mitjana més 300 estímuls publicitaris per minut. La tecnologia s'ha instal.lat al nostre voltant, vivim en un simulacre del progrés. La informació és ja la més preuada font de poder. Les Corporacions ens han dut a aquest punt d'inflexió singular, amb grans progressos en Intel·ligència Artificial: és l'eina indispensable per a la imposició d'una nova era capital-tecnològica, d’un Nou Ordre Mundial. La IA detectarà amenaces i establirà mecanismes d'auto-perpetuació del sistema, serà una matriu omnipresent d'informació que convertirà la societat humana en un perfecte circuit integrat, mecànicament regulat. Pensàvem que el progrés era una inèrcia inevitable cap a la Utopia. Avui, sabem que també pot portar-nos a la més cruel i deshumanitzada Distòpia.
/Sempre ha existit la Resistència. Al principi, érem moviments petits contra canvis que vèiem perjudicials: lluitàvem per salvar la natura i les tradicions, per mantenir la dignitat de les persones o, senzillament, per sobreviure. Després vam dirigir la nostra lluita a les màquines, vam declarar la guerra a la tecnologia: la fèiem culpable de tots els nostres mals. Però aviat vam comprovar que era una lluita inútil. El nostre enemic no eren els instruments de la nostra opressió, sinó els qui controlaven les eines, els nostres opressors. El coneixement ens va unir contra el veritable enemic: les Corporacions. Som la darrera trinxera de la Utopia. No tenim color, ni nacionalitat, ni nom. Vivim en la ciutat subterrània, on no arriba la mirada del Gran Germà, on no penetra la narcòtica influència del Soma, on la memòria dels humans sobreviu a les fogueres dels fanatismes. Som ombres d’un món encegat per la seva pròpia llum, fantasmes de carn i xips en una realitat falsejada i virtual. Hem despertat i hem vist la veritat que se’ns havia ocultat. Ara som la mà negra i nocturna del sabotatge, el pensament rebel que inspira la desobediència, la veu que transporta la veritat que ens amaguen, els pirates de l’oceà de la informació. Som els perseguits, els bojos, els dissidents, els inconformistes, els radicals. El sistema està equivocat. El món està ple de problemes fascinants que esperen ser resolts. No hi ha cap ordre rígid impertorbable, cap esquema definit per respectar: només una realitat que s'estén al davant i ens convida a participar. Aquest és un missatge pels qui encara sàpiguen escoltar. Si capteu aquesta transmissió, sou la Resistència.
Etiquetes de comentaris: Crisi, Mural d'Actualitat
Publica un comentari