Descarrega la versió en gran format: Cara A | Cara B

L'única manera d'evitar "que vinga" la revolució...

és "fer" la revolució.

La millor manera de fer la revolució és fer cultura. Cal crear escoles per als xiquets, hòmens de demà. Però cal crear també biblioteques per als hòmens d'avui, que busquen cultura prop de la llar en les hores de descans, i no la troben. Joves! Propugneu la instal·lació d'una biblioteca popular en el poble i reclameu l'ajuda del consell municipal.

Text d'una octaveta de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València durant el govern del Front Popular

El triomf del Front Popular el febrer de 1936, va suposar un moment d'inflexió en la historia del nostre país. A diferència del triomf dels partits republicans l'any 1931, aquesta victòria responia a motivacions molt més profundes que un simple anhel de llibertat i democràcia i demostraven l'alt nivell de compromís social dels ciutadans i ciutadanes de les grans ciutats de l'estat.

L'any 1931, els partits republicans havien guanyat a les grans ciutats, on havien estat capaços de recollir el malestar general de la població, cansada dels successius governs despòtics dels anys anteriors. Els ciutadans i ciutadanes havien expressat a través de les urnes, per primera vegada des de feia molts anys, la seva voluntat de tenir un govern democràtic, representatiu del poble sobirà i deslligat d'institucions arcaiques com la monarquia. El triomf de 1931 va ser una victòria de la democràcia i va forçar la marxa del rei a l'exili i la convocatòria d'eleccions generals per al juny d'aquell mateix any.

Els partits republicans van tornar a guanyar a les eleccions generals i van consolidar l'expressió de la voluntat popular amb la creació d'un govern que va iniciar tot un seguit de reformes per tal de portar l'Estat Espanyol al capdavant dels estats europeus en matèria social i llibertats civils. Aquest procés va portar a la redacció de la Constitució de 1931 i, posteriorment, de l'Estatut de Catalunya.

No obstant això, bona part de les mesures d'aquell govern progressista van topar amb els interessos de les classes dominants de l'antic règim, que van oposar-se de manera oberta a les diferents reformes i van promoure l'ascens dels plantejaments més reaccionaris.

El desgast constant del govern, que no podia portar a terme bona part dels plans que havia projectat, va afavorir que una confederació de dretes espanyoles (la CEDA) guanyés les eleccions davant la desunió de forces progressistes, el novembre de l'any 1933.

El govern de dretes va aturar tot el procés de reformes en marxa i va retallar de manera ostensible l'autonomia de les nacions que havien assolit un cert grau d'autogestió. Així mateix, la persecució que es va dur a terme contra els líders obrers i la promoció de pistolers i grups d'assalt d'extrema dreta, van despertar en la classe treballadora un intens sentiment de lluita de classes que va afavorir els plantejaments dels sectors revolucionaris de la societat.

Tant els republicans d'esquerres, com els socialistes, els comunistes i els anarquistes sostenien que no n'hi havia prou amb la instauració de la República per tal de garantir la justícia i les llibertats i que era necessari que la riquesa fos compartida de manera justa per tota la societat, per tal que ningú no tingués prou poder per imposar el seu interès a la voluntat col·lectiva.

Cadascú a la seva manera i des dels seus postulats ideològics, tots els sectors de l'esquerra comprenien que la dreta era molt poderosa i que no estava disposada a perdre els seus privilegis de manera amistosa. En sentit contrari, la dreta demostrava el seu convenciment que promoure el feixisme era un mal menor necessari abans de permetre que un govern progressista dugués a terme un procés veritablement democràtic.

D'aquesta manera, el triomf del Front Popular el febrer de 1936 ha de ser entès com la victòria de les forces progressistes davant les forces reaccionàries i conservadores. El Front Popular no defensava ja la idea abstracta d'una República ideal, sinó que expressava l'exigència popular d'una República que dugués a terme polítiques realment progressistes i d'esquerres; revolucionàries, si era necessari.

És en aquest sentit que els valors propugnats pel Front Popular van més enllà dels valors republicans fonamentals per recollir bona part dels postulats del moviment obrer de manera àmplia i diversa. És per això que, les forces reaccionàries que, en aquell moment van veure perillar el seus privilegis, van decidir apostar clarament pel feixisme per imposar el seu ordre, encara que, per aconseguir-ho, els va caldre trair tots els principis democràtics i legals que formalment havien acceptat.