Portada de Propagant: Mural d'Actualitat
Mural Central de Propagant: Mural d'Actualitat
L'any 2006 ha estat l'aniversari de dos esdeveniments de cabdal trascendència per a la historia del nostre país. D'una banda, el 14 d'abril, hem celebrat el 75è aniversari de la proclamació de la IIa República Espanyola l'any 1931. D'altra banda, el 18 de juliol hem recordat que fa 70 anys, el 1936, els militars en aliança amb les forces reaccionàries, van decidir alçar-se contra el govern legítim i democràtic de la República per imposar per les armes 40 anys de foscor sota la dictadura de la repressió i la por.
Malgrat tractar temes d'actualitat, des d'aquesta publicació hem cregut interessant dedicar dos números al record de la IIa República Espanyola, perquè precisament enguany la Memòria Històrica ha estat un dels principals temes de debat, tant al Parlament com al carrer.
Han estat necessaris gairebé 30 anys de democràcia parlamentària perquè la societat civil i les nostres institucions comencessin a parlar obertament i amb esperit crític d'un procés de transició que, malgrat haver-se presentat sempre com a model exemplar de canvi de règim, va ser en realitat una manera encoberta de defugir la justícia per part dels responsables i, tal com diu la cançó, "canviar-ho tot perquè tot seguís igual".
L'any 2006 vol passar a la història com l'any dels homenatges institucionals a les víctimes del franquisme, l'any de l'aprovació a Catalunya de la llei del Memorial Democràtic i dels debats parlamentaris sobre la memòria. No obstant això, l'any 2006 tornarà a passar a la historia com un altra ocasió desaprofitada de restaurar la dignitat dels milers i milers de víctimes de la repressió feixista, dels milers i milers d'herois anònims que van plantar cara amb coratge a la tirania de la ignorància i la brutalitat.
Aquest any era el moment que esperava la societat civil per al reconeixement moral i material de les víctimes del franquisme. Era l'hora de recordar que el Franquisme va ser un règim il·legal imposat per la violència i per damunt de les lleis a un govern legítim sorgit de les urnes. Era l'hora de recordar que la República era en aquell moment la més avançada forma de govern d'Europa occidental.
La societat civil porta molts anys treballant des de la base en tasques de recuperació de la memòria. La recerca i senyalització de fosses comunes, la salvaguarda dels testimonis orals, la restauració dels símbols denigrats pel feixisme i els actes d'homenatge a les víctimes de la repressió són només algunes mostres de la intensa tasca que es porta a terme en silenci i amb gairebé cap ajuda institucional. En sentit contrari, els successius governs, segueixen atemorits de portar endavant el que la societat reclama des de fa 70 anys: memòria i justícia.
L'any 2006 novament els arguments que apel·len a "no remoure el passat, viure el present i mirar el futur" semblen tornar a imposar-se als que es pregunten "quants anys són necessaris per fer justícia?". Segons la Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, "el Consell de Ministres ha aprovat un projecte de llei de la Memòria Històrica i Democràtica que no anul·la els consells de guerra, que no repara ni moralment ni materialment les víctimes, les seves famílies, les institucions i les organitzacions que van patir les represàlies".
Des d'aquesta publicació, volem aprofitar l'ocasió per aprofundir en l'origen i el sentit bàsic dels Valors Republicans, per deixar constància dels valors que defensaven els qui tant dignament van viure i morir en defensa de la República de les Idees, fent un front comú contra l'Imperi de la Ignorància.
República. Del llatí Res Pública, cosa pública o assumptes públics, traducció llatina del terme grec politeia, que fa referència a la polis (ciutat). Actualment s'usa per designar la forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta.
La idea de la República enfonsa les seves arrels en una època més remota encara que l'època del cèlebre filòsof Plató que la va fer famosa en un dels seus discursos.
Els il·lustrats francesos que a mitjans del segle XVIII havien portat endavant l'empresa de recopilar tota la informació en una enciclopèdia, van deixar a les generacions posteriors els testimonis de tota una sèrie de jaciments, mites i descobriments que documentaven amb claredat la pervivència en el temps de tota una rica tradició republicana o il·luminista.
Bona prova de tota aquesta tradició pot trobar-se a l'obra Les Ruines de Palmira del Compte de Volney, intel·lectual francès que va participar activament a la Revolució Francesa de 1789 malgrat provenir d'una família aristocràtica. Volney es pregunta sobre l'orígen de les religions i dels imperis i les causes de la seva decadència per, al final, arribar a la conclusió que "els homes es divideixen en enganyadors i enganyats".
Tal com ens mostra Volney, una gran part de la iconografia i els símbols dels republicans francesos del 1789 van ser adoptats del Mitraisme, una antiga tradició d'arrels iranianes que es va difondre per tota Europa i Àsia de la mà dels navegants frigis, de manera molt important alguns segles abans que el cristianisme. Els mitraistes eren gnòstics, és a dir, consideraven que Deu és el coneixement, i defensaven una visió igualitària de la societat on tots eren considerats germans. Apel·laven a la llibertat, la igualtat i la fraternitat dels homes i les dones i prenien part en la lluita contra la esclavitud. El nom de Mitra significa Amic en hindú, on encara avui és venerat entre molts altres cultes com al salvador.
Els republicans francesos van rescatar del passat diversos símbols dels mitraistes: el barret frigi, tan similar a la típica barretina catalana, era un símbol de la llum adoptat de manera igualitària tan per homes com per dones; les famoses representacions de la República com una dona que sosté la ciutat com una corona sobre el seu cap s'inspiraven en les antigues representacions de la deesa mare terra, Deméter per als seguidors de Mitra; les representacions que el neoclassicisme va fer dels valors de la Llibertat, la Justícia i tants altres valors republicans, s'inspiraven de manera conscient en les iconografia solar dels mitraistes i el seu sentit està tant arrelat a la consciència popular que ja ningú no recorda el seu origen però tothom comprèn el seu significat.
Etiquetes de comentaris: Memòria Històrica
Publica un comentari