• Revista Mural
• Versió HTML

Portada en Gran Format

Mural Central en Gran Format

Som esclaus de I'Imperi de la Ignorància

Vivim en un món ple de fantasmes i davant d'ells estem cecs, sords i muts. Cecs perquè ens neguem a veure la violència destructiva de la nostra manera de viure, perquè hem renunciat a conèixer la realitat a canvi de viure tancats en les nostres il·lusions. Cecs perquè hem convertit la Fraternitat que perseguíem en el vulgar espectre d'un somni perdut, perquè ens hem conformat amb el succedani de viure empresonats en la Seguretat d'un ordre basat en la Guerra. Sords perquè no som capaços de sentir la moribunda lamentació de milions de veus gemegant al nostre voltant, perquè seguim limitant-nos a invocar déus que sabem que no existixen davant la injustícia, enlloc d'enfrontar-nos a ella amb la nostra capacitat i esforç; perquè agafats a la nostra ridícula propietat continuem postergant el que està a l'abast de la mà: acabar amb la misèria, distribuir d'una manera més equitativa la riquesa. Muts perquè ens hem deixat vèncer per la tan degradada idea d'una Llibertat que hem confós amb la Neutralitat, amb el posicionament acrític, amb el discurs que res comunica, amb la paraula que no significa.

Som esclaus de I'imperi de la Ignorància. Cecs, sords i muts vivim esclaus d'un Imperi antic, reclosos en la seguretat de les nostres opcions envasades, distrets en la paroleria sense sentit dels publicistes, enlluernats pels artefactes de colors dels nostres sacerdots tecnològics, endormiscats pel narcòtic verí farmacèutic, només capaços de repetir com màquines la rutina del treball, la mentida del consum. Aliens a la guerra constant que devasta el món, aliens a la realitat que ens assetja, ens aferrem a l'ordre que no existeix, a la faula fantasmagòrica de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, per, sense adonar-nos-en, mantenir els fonaments d'un Imperi de la Ignorància que ens manipula i exprimeix.

Som constructors d'una República de les Idees

Però tot ordre és il·lusió. La transformació constant de la vida estén la seva catàstrofe de moviment i canvi. Els Imperis sempre sucumbeixen, els ordres són superats, les consciències dels éssers humans es transformen, s'amplien els seus horitzons cap a allò desconegut. Vèncer els fantasmes és aprendre a veure, a escoltar, començar a parlar.

Som hereus necessaris dels desposseïts, no tenim res. Per tot arreu poden trobar-se les estadístiques de la mort. Famílies i pobles han passat a formar part de les dades més escabroses. Les seves vides són pesades a les balances borsàries. Allà a on penetra el Mercat augmenten les injustícies entre el homes. Els rics són cada dia més rics, els pobres es converteixen en miserables. El mite del Mercat ha contaminat totes les consciències de mesquina cobdícia, ha corromput els valors més elementals de l'antiga República. En nom de la riquesa s'arrabassen les terres del camperols i els ramats dels ramaders. En nom del Mercat són venudes les dones i els nens com plantacions i bestiar. En nom de la igualtat, homes i dones treballen com a bèsties, mentre altres s'enriqueixen fins el deliri. Cecs i sords deambulem pels carrers de les nostres ciutats: esquivem amb els ulls la misèria que ens envolta i ens asfixia. Girem el rostre davant dels mendicants, dissimulem i tossim davant l'explotació i la tortura, ens enganyem com si no anés amb nosaltres i no ens ennueguem amb el menjar quan parlem de la desgràcia dels altres. Ens agrada pensar que el món és una gran fraternitat d'homes lliures i iguals, per a tota la resta, ens referim al mèrit de cadascú i a la seva imprevisible sort. D'aquesta manera, sense adonar-nos-en, anem assumint el paper que han escrit per a nosaltres en aquesta immensa farsa.

I per a protegir aquesta República aristocràtica, pletòrica de desigualtats i privilegis, ens criden a renunciar tot sovint als nostres drets, per a preservar aquest ordre i la seva Seguretat, ens animen tot sovint a renunciar a la nostra Llibertat.

Però no som lliures perquè ens mantinguem aliens a allò que passa al nostre voltant, sinó perquè ens hi impliquem, ho vulguem o no. No som lliures perquè no ens afectin les lleis de la naturalesa, sinó quan les coneixem i aquest coneixement ens permet planificar i aconseguir els nostres fins. No som lliures perquè existeixin unes lleis fixes que ens ho permetin, sinó perquè som conscients que les lleis són concepcions momentànies, directrius bàsiques que només serveixen mentre no siguin contradites per la realitat, que han de ser millorades per aconseguir els nostres objectius. No som lliures per tenir drets sinó per exercir-los. No tenim Llibertat d'Opinió perquè tinguem el dret a opinar, sinó quan exercim la nostra opinió. No tenim Llibertat d'Expressió perquè la llei així ho dictamini, sinó perquè ens expressem, malgrat les lleis. No tenim Llibertat d'Associació pel fet d'haver nascut en una Democràcia, sinó perquè ens associem malgrat la tirania individualista de la divisió. Ser lliure no és una gràcia o un regal capriciós del cel, és una responsabilitat inherent al fet d'estar vius: ens responsabilitza de totes les nostres decisions, ens fa amos de les conseqüències dels nostres actes. Llibertat és, per tant, relativa al coneixement de les lleis que mouen el món, relativa a la seva transformació constant. La llibertat consisteix en el domini de nosaltres mateixos i de la naturalesa exterior i es basa únicament i exclusiva en el coneixement.

Som els hereus constructors d'una molt antiga República de les Idees. Quan les persones prenem els carrers i protestem no ho fem demanant Llibertat, sinó exercint-la. Quan l'esclau lluita contra l'amo arriscant la seva vida no ho fa perquè vulgui ser lliure sinó perquè ho és. És lliure perquè ha pres consciència, perquè ha après, perquè ha analitzat i comprès el seu entorn i s'ha format una imatge de la justícia que no es correspon amb la que el seu ordre proclama. L'esclau és lliure només per qüestionar la seva condició, pel sol fet de criticar el seu patró. Exercir la seva opinió, parlant en veu alta, exercir els seus drets escoltant i mirant, això el fa lliure. El veritable esclau és el neutral, l'ignorant, l'il·lús, el confiat, el cec, el sord, el mut. L'ésser humà lliure exerceix conscientment les seves percepcions, mira, escolta i parla, aprèn dels seus errors i sempre aconsegueix superar l'obstacle. Per a l'home lliure, la llibertat és un horitzó que sempre persegueix però que mai aconsegueix, que sempre s'exerceix però mai és suficient. L'home lliure res espera de les concessions sinó del seu esforç, res roman per sempre en el seu esperit sinó la seva permanent recerca. Per a l'home lliure no hi ha un ordre permanent que hagi de ser respectat, sinó una gran realitat en permanent transformació a la que està determinat a participar.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Aquestes segueixen sent les nostres consignes

Davant d'aquells que exalcen la Llibertat com un independència inabastable respecte les lleis naturals, davant aquells que, volent ser lliures, s'acostumen a ser neutrals i cecs, sords i muts, i que estenen la mentida d'un ordre immutable, nosaltres oposem una Llibertat conscient, basada en la responsabilitat de les nostres eleccions, basada en el continu desenvolupament de les nostres concepcions, basada en el nostre compromís lliure, conscient, per la transformació de l'ordre mitjançant els sentits i la raó.

Davant d'aquells que exalcen la Igualtat com un paradís llunyà al qual s'hi arriba mitjançant la penúria i el sacrifici, davant aquells que s'omplen la boca parlant de drets però que mai renuncien als seus privilegis, davant aquells que legitimen el robatori i la usura miserable, l'explotació i l'exclusió, nosaltres oposem la Igualtat que es basa en una justa distribució d'una riquesa comuna, en una veritable igualtat de punt de partida, en una veritable democràcia on les corporacions i les multinacionals no siguin més poderoses que les persones i els pobles. La igualtat és un dret que exercim en ser conscients, que ens impulsa a cooperar entre nosaltres, a solidaritzar-nos amb els nostres semblants, a aprofundir en el coneixement de les nostres diferències per poder trobar entre nosaltres allò que ens uneix, a lluitar colze a colze per un futur on tots hi tinguin cabuda, sense renunciar a una memòria viva del nostre camí col·lectiu.

Davant d'aquells que aixequen l'estendard de la fraternitat cada vegada que ens porten a una altra matança, davant d'aquells que criden pau mentre bombardegen les ciutats i disparen sobre nens i ancians, davant d'aquells que pretenen enganyar-nos mitjançant la coacció i el xantatge; nosaltres aixequem l'estendard d'una batalla decisiva als carrers de totes les ciutats, d'una lluita violenta i perillosa en totes les consciències, on les armes seran les paraules, on la valentia es demostrarà en la rutina diària, on s'enfrontaran cara a cara, una altra vegada, la fantasia de l'Imperi i la realitat dels éssers humans, l'ordre perfecte del pensament únic i el desastre d'una transformació constant.

El món que construïm no és cap utopia. La utopia és l'Imperi. Un ordre que romangui immutable per sempre, una piràmide de pedra que resisteixi monumental els segles, on el que estigui a baix, sempre es mantingui a baix. La utopia és l'Imperi dels fantasmes perquè els homes tenen ulls i orelles i poden distingir els espectres del veritable horitzó. La utopia és l'Imperi perquè els éssers humans tenim boca per assenyalar els errors, perquè tenim memòria i hem heretat la intel·ligència. La utopia és l'Imperi, on els ésser humans són cecs, sords i muts, esclaus de l'ordre que han inventat, en la irrealitat de la seva fantasia per a infants, resignats a la seva seguretat, la seva propietat i la seva neutralitat.

Denunciem el privilegi i la misèria, la propietat i el robatori, denunciem el Mercat, depredador insaciable dels béns dels pobles, denunciem el consum i el treball, la tirania dels holdings i les multinacionals, el seu irracional i destructiu mal govern del planeta.

Denunciem els qui ens acusen de no ser neutrals, perquè ells són còmplices i la seva Neutralitat és només falsa coartada. Denunciem la Neutralitat, el principi mitjançant el qual el ciutadà lliure es transforma en ciutadà neutral, apolític, acromàtic, ni àcid ni bàsic, dependent del grup, pertanyent a una classe mitja estereotipada a la que tendeix obligatòriament. Denunciem els neutrals perquè ells són els partidaris de l'Imperi, perquè els seus discursos nuls han omplert de confusió tots els debats, perquè la seva complicitat silenciosa legitima aquesta fantasia distòpica davant d'aquells que qüestionen mitjançant els seus sentits, exercint els poders inherents a la seva naturalesa.

Manifestem que el poder d'alliberar-se emana dels éssers humans, del seu coneixement i coratge, de la seva experiència i disciplina; que el poder d'alliberar-se s'exerceix mitjançant el compromís, mitjançant l'aproximació entre la paraula i el seu acte.

Manifestem el desastre d'aquest ordre a favor d'un ordre nou on les necessitats de la col·lectivitat prevalguin sobre els privilegis dels individus.

Manifestem el nostre compromís conscient amb la realitat, amb la transformació i el moviment, en aquesta lluita antagònica contra allò establert, contra l'esclavitud estàtica de la creença i la por.

Manifestem la lluita que lliurem diàriament, contra la rigidesa de l'ordre, contra les falses veus dels espectres, contra el futur distòpic de l'Imperi que ens volen vendre, on els ésser humans són cecs, sords i muts. Manifestem la batalla a la que la realitat ens té sotmesos, propagant i reciclant alternatives, transformant cap endavant, estenent el desastre.